DESENVOLUPAMENT PERSONAL-SOCIAL EN L'ÀMBIT FAMILIAR
Cercant informació envers a la família he trobat un article molt interessant d’en Félix López el quan ens diu que bàsicament els drets els hauríem de resumir a tenir el dret a viure en les condicions que els permetin satisfer les seves necessitats bàsiques. De forma més concreta, “Satisfer les necessitats fisiològiques (alimentació, higiene, assistència sanitària...), cognitives i emocionals i socials (vincles afectius, incondicionals, disponibles..)
Aquesta ha de complir unes condicions bàsiques de les quals destaca que tots tenen la responsabilitat de recolzar als demés i han de ser recolzats ells també incondicionalment. Els pares tenen la responsabilitat de crear un context adequat de convivència i relacions però els nens també són responsables del benestar familiar.
La família és un sistema dinàmic el qual sempre s’està reestructurant. Tots són participants actius. En quant a les funcions bàsiques de la família enumera les següents:
- Satisfacció de les necessitats fonamentals del nen/nena
- Font d’informació i transmissió de valors.
- Actua com a grup de control (obliga als seus membres i ensenya a comportar-se de forma socialment desitjable).
- Ofereix models d’imitació i identificació.
- Ensenya com actuar davant de situacions estressants.
- Nucli social que serveix de descans per a recuperar-se d’esforços, tensions o problemes.
- Lloc de participació activa de l’infant
A més a més, ens parla de com haurien de ser les figures d’afecció, de com han de ser les seves conductes:
- El fill/a ha de ser desitjat i planificat per una parella (ha de tenir més d’una persona en forma de vincle).
- Ha d’haver estabilitat i autonomia en les relacions entre els pares (els conflictes són viscuts com una amenaça a la seva seguretat, aprenen que els vincles afectius no són estables ni confortables). Si els pares es separen, és important que no mantinguin disputes per a la tutela d’aquests, que no tinguin discussions, que no parlin malament de la parella..
- Els pares han de tenir disponibilitat de temps per a interactuar amb els fills (interacció íntima, lúdica).
- Els pares han de ser accessibles (que percebin que poden contar amb ells quan els necessiten)
- Els pares han de percebre les peticions dels fills (han de tenir actitud d’escola, observar...).
- Els pares han d’interpretar correctament les demandes
- Els pares han de respondre a les peticions (si no es responen els nens interpretaran que no serveixen de res les seves demandes i per tant, que els adults no seran ni accessibles ni disponibles
- Els pares han de respondre contingentment a les necessitats dels seus fills (quan les raons a les demandes son retrasades, aquests han d’explicar les causes)
- Els pares han de ser coherents amb el nin en les seves conductes, no han de ser incoherents, això crea una afecció insegura.Els pares no han de permetre cedir a les rabietes dels nenes. Aquest, ens proposa una seqüència que es dóna:
- Petició del nen.
- Adult decideix (pot haver-hi conflicte o no )
- Si hi ha conflicte, l’infant protesta.
- Re-escoltar i interpretar de nou l’infant i replantejar-se si han decidit bé.
- L’adult decideix de nou. Pot tornat a haver-hi conflicte o no
- Si hi ha conflicte l’infant encara protestarà més. En aquest moment, els pares s’han de mantenir en la decisió presa.
- Recórrer a les formes inductives de la disciplina: S’han d’explicar les raons de les exigències socials que establim i els rebuigs a les seves demandes. Aquesta forma es distingeix de l’autoritària, de la negligent o del xantatge emocional. Es tracta de recórrer a les conseqüències objectives per al nen (si no estudia el problema no serà un disgust amb ell sinó les conseqüències que això produirà).L’explicació té dos efectes:
a. Afavorir la interiorització de les normes.
b. Obligar als adults a explicar la seva conducta i fer-la comprensiva i raonable.
- Els pares han de fomentar que els fills participin activament al sistema familiar
- Els pares han de fomentar les interaccions lúdiques i íntimes
- Els pares han de servir de models d’identificació per als fills
Finalment, acaba el text amb un apartat en el qual remarca un exemple de la funció dels pares. S’ha de donar la incondicionalitat i el foment de l’autoestima en els fills.
Per tant, la incondicionalitat s’ha de trobar sempre. El nen han de captar que els pares l’acceptaran i l’estimaran tal i com és i que sempre podrà comptar amb ells. També ha de captar que els seus pares el protegeixen per ajudar-lo.
Aquesta incondicionalitat s’aconsegueix:
- Escoltant als fills (mirar i escoltar). Quan són escoltats saben que són importants.
- Veient amb realisme al seu fill (el fill és com és i no com un desitja que sigui).
- Demostrant estima als fills.
No hay comentarios:
Publicar un comentario