LES EMOCIONS 2

DEFINICIÓ D'EMOCIÓ, COM SÓN, COM LES DEFINIRÍEM

Avui hem començat la classe fent un exercici sobre quina és la definició d'emoció, com són i com les definiríem. La meva aportació personal ha set:

L’emoció és un estat que ens afecta. Tot el que ens passa en el dia possibilita que tinguem una o altra emoció. Per tant, com a conclusió, les emocions són la resposta al que ens succeeix. Així doncs, exemples d’emocions podrien ser: por, ira, alegria, tristor...

Desprès d'haver extret la meva definició personal ens hem ajuntat en petit grup i hem elaborat la següent definició: 

És un sentiment subjectiu ja que la mateixa situació pot provocar una emoció diferent segons la persona. Són universals, ja que es donen a totes les persones del voltant del món i es reproduiran d’una manera o d’una altra depenent de la cultura; els ideals; context familiar, social, econòmic, escolar; edat.; religió.... Una de les majors dificultats és saber controlar-les i identificar-les.

Finalment ens hem ajuntat en gran grup i hem conclòs sobre les emocions que:

Són un estat psicofisiològic, es provoca per la interacció amb l’entorn, però també pot venir per un component intern (és difícil discernir el que ve de dins i el que ve de fora). És un sentiment subjectiu ja que es dóna a les persones d’una manera diferent i a la vegada són universals ja que es reproduiran de maneres diferents segons el context, característiques.... Una de les majors dificultats és saber gestionar-les i identificar-les




DOCUMENT: "EMOCIONES PRIMARIAS Y SU ALQUÍMIA" 


En aquest document ens trobem amb la descripció de 5 emocions diferents: La por, l’amor, l’alegria, la tristesa i la ràbia. En quant a aquestes emocions, individualment hem escollit les 2-3 frases més significatives per a nosaltres. Desprès, ens hem ajuntat en petit grup i hem consensuat les frases escollides. Finalment, hem parlat d’aquestes en gran grup. 

AMAR

“Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico.”

“Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos, Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros y, como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente.”

**Reflexió: Tots necessitem ser estimats i reconeguts i hem de poder estimar als altres. Cadascun de nosaltres cerca ser estimats, que algú dediqui el seu temps en nosaltres i qui digui lo contrari penso que no és sincer o que s’ha creat aquest sentiment com per a mostrar fortalesa enfront als altres però voler ser estimat no es res pel que avergonyir-se, és una realitat. Així mateix, penso que de “amar” surten altres emocions.

POR

“Es importante que el miedo deje de ser una muestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir con el miedo y no negarlo”

“Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. Es importante transmitir esa idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obtener de él ventajas o poder”

**Reflexió: Si sabem el que ens fa por, podem cercar alternatives. Hem de tenir la por com una emoció present. Les persones que saben enfrontar la por, es converteixen en persones creatives, amb alternatives de funcionament. Si ho pensem bé, gràcies a la por hem pogut sobreviure ja que si no trobéssim aquesta emoció l’ésser humà s’hauria enfrontat a molts de perills amb un final tràgic. Gràcies a la por no ens enfrontem a situacions com: tirar-nos d’un pis, fer-nos mal físicament....

 

RÀBIA

“Acogerle corporalmente si no se le pasa solo, aunque de entrada no lo quiera.”

“Hablar sobre lo que ha ocurrido, haciéndole ver que esta actitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras vías para resolver problemas”

“Dar un tiempo para que el niño pida perdón, porque aprender a pedir perdón es difícil después de sentir mucha rabia, sobre todo sentirlo. Dar tiempo es fomentar la sinceridad de aquello que decimos y aquello que hacemos.”

**Reflexió:  El contacte físic és molt important. Això ho podem comprovar en situacions diàries, com per exemple a un partit de futbol quan agafen als jugadors quan es barallen per a que no continuïn.  

La ràbia ha de ser un procés en el qual la persona finalment ha de reflexionar envers lo succeït i saber demanar perdó de cor. No serveix per res obligar als nens a demanar perdó ja que per a ells no tindrà cap sentit.  

TRISTESA

“Si nos permitimos expresar la pena es más probable que poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podamos comenzar de nuevo “

“Aprender a vivir el dolor en pequeñas pérdidas, ayuda a afrontar los momentos más difíciles. Afrontarla quiere decir dedicar un tiempo a llorar, a estar a solas con nuestro dolor.”

“Las experiencias dolorosas nos permiten ver nuestra vulnerabilidad como personas, nos hacen humildes ante los demás, y estos sentimientos nos acercan a los de otras personas. Este estado emocional de ternura puede ser muy gratificante si se procura un enfoque positivo.”

**Reflexió: La tristor és un procés i el primer pas per superar-la és deixar que surti. Aquesta l’acabarem superant però gràcies a la aquesta podem comprovar que les coses i les persones són importants per a nosaltres. Així mateix, penso que aquesta  avui en dia està mal vista en els homes, però no hauria de ser així ja que tots passem per això i per plorar, voler estar temps sol, etc, no vol dir que una persona sigui menys varonil. A més a més, penso que a l’escola no està molt treballada i que s’hauria de donar la possibilitat als infants per que afrontin els seus sentiments.

ALEGRIA

“Poder reírse de uno mismo es una muestra de humildad y de tolerancia hacia uno mismo. Se puede proponer a los niños y también a los adultos.”

“Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor.”

**Reflexió:  Primerament he de dir que els nens de vegades no saben diferenciar el que és una broma del que se’n riguin d’ell. Els nens depenent de la edat estan a un nivell de desenvolupament. Per tant hem d’anar en compte que no és nomes el que un vulgui fer/ dir, sinó com interpreta l’acció i el discurs l’altra persona.

De vegades pot creat situacions tenses: La ironia i la sàtira. Aquestes es fan servir molt a l’escriptura, però al llenguatge oral hi ha que anar en compte. Amb alumnes no són eines convenients ja que alumnes més grans les solen agafar com una “vacil·lació”.