L'ESCOLA 5

ELEMENTS QUE NO PODEN FALTAR EN UN PLA D'ADAPTACIÓ 

Primerament, m’agradaria fer un breu comentari del que és el període d’adaptació. 

Es sol donar quan el nin de 3 anys s’incorpora al món de l’escola. En aquest moment pateix una separació important ja que es trenca el vincle afectiu amb les seves figures d’afecció.

Aquest període d’adaptació és fonamental per a l’infant ja que la seva actitud cap a l’escola, les relacions socials, els aprenentatges al llarg de tota la escolarització ... dependran molt de com s’assimila aquest procés.

Per a l’infant suposa un gran canvi ja que surt del seu món familiar en el qual se li procura un ambient de seguretat, es sent protegit i a més, és el centre de l’atenció familiar. En canvi, a l’escola fa que hagi de relacionar-se en un ambient diferent, amb molts de nens i adults que no són de la seva confiança. Per tant, el nen haurà de superar aquests canvis.

Nosaltres, haurem d’adaptar-nos als nous nens, als seus ritmes, a les seves costums.. i haurem d’apropar-nos de manera individual  a cada un, respectant les seves característiques. 

El que hem fet a classe ha set escriure cadascuna una frase on digués quins elements no poden faltar en un pla d'adaptació. La meva aportació ha set "Realitzar activitats d'acolliment". La resta d'elements exposats han set: 

-          Col·laboració estreta amb les famílies.

-          Planificació horaris visites famílies.

-          Dissenyar espais segons les necessitats dels infants

-          Realitzar activitats d’acolliment 

-          Flexibilitat per adaptar-se a les necessitats de cada infant.

-          Avaluació del pla d’acollida periòdicament.

-          Planificació del pla d’acollida.

Primerament he de dir que el primer any a l’escola hi ha dos períodes molt clars: el d’acollida i el de les rutines.  El pla d’acollida es fa entre l’escola i les famílies.

D’entre aquestes idees el que hem extret és que el  primer de tot que hem de fer és planificar. Això serà important ja que ens donarà seguretat, no ens deixarem res pel camí. Així mateix, planificar implica fixar objectius ( si sabem el que pretenem i quines estratègies tenim, podrem avaluar).

La planificació porta implícita els horaris d'estades de les famílies. Depèn de l'escola el període serà major o menor (dies, setmanes, un mes...). El que hem de tenir en compte és que hi ha pares que no podran ser capaços de fer el pla d'acollida durant dos mesos ja que treballen. Per tant, haurem de dissenyar espais temporals i físics en quant a les necessitats dels infants. Hem de poder deixar espai per a que els nins trobin el seu espai.

El que s’ha de planificar al principi és com avaluarem el pla. Per tant, la planificació ha d’estar sempre a tots els moments, però, ha d’estar programat des de l’inici com ho farem.

Per educar comuniquem, per establir vincles comuniquem... A les famílies comunicarem les necessitat dient-les: cada nen té el seu ritme, no és l’escola la que mana sinó el nen ja que això és per al seu benefici. Som nosaltres els que ens adaptem.

L’horari que realitzaríem seria de cada vegada més temps, ha de crear nous vincles i reconstruir el vincles amb la seva família. A darrera d’una actuació no podem obviar un plantejament teòric , la nostra tasca no es fa perquè si.

J. Barudi parla dels rituals i un d’ells és el ritual de traspàs . Trencar un vincle personal ha d’estar protocol·litzat “jo et deixo en mans d’aquesta altra persona”.  Els nens han de vorer que les mares estan allí i que els deixen a aquell nou lloc.

El primer contacte amb les famílies també és fonamental. És un moment d’estrès, d’ansietat i angoixa tant per als nins com per als pares i s’ha de parlar. Nosaltres haurem de parlar des de l’autoritat de la professió. És una experiència única. 

PRIMERS CONTACTES: Contrast fitxa 6 i 7.

Fitxa 6: ¿Cómo prepararse para la primera entrevista con las familias? Algunas sugerencias.

1. Prestar atención al buen clima del encuentro. Es importante propiciar un encuentro sereno en el que domine la reciprocidad. En este sentido, es conveniente no abusar de los formalismos, porque las familias podrían percibirlo como distanciamiento. Al mismo tiempo, deben evitarse tratamientos excesivamente informales y amistosos. Las familias deben reconocer profesionalidad y disponibilidad en los educadores y las educadoras al final del encuentro.  Aquí en aquesta frase jo li poso l’èmfasi en la relació que tindrem amb els pares. Com a professional jo no puc ser na “Núria”, hem d’actuar de tal manera que ens situem a un punt entremig sense ser massa formals però tampoc massa informals
2.  No todas las preguntas son útiles: es necesario determinar una graduación de lo que es más importante y preguntar sólo lo que realmente sirve (y la persona interlocutora debe tener esta sensación). Aquesta afirmació també em pareix interessant ja que hem d’evitar preguntes que no ens donin molta informació o que no siguin rellevants. Així mateix és important portar unes preguntes planificades anteriorment.
3.  Evitar cualquier forma de intromisión: cuanto más respetada y tutelada se sienta la persona entrevistada, más dispuesta estará a responder.
4. Crear una situación de intercambio en la que no se reciba solamente información, sino que también se ofrezca
5. No preguntar todo de entrada: existe un tiempo para cada pregunta y un tiempo para cada respuesta; así pues, no es oportuno pensar en una única entrevista, sino en más de una.
6. Dejarse llevar por la improvisación o, por el contrario, tener todo rígidamente organizado: lo mejor es contar con un esquema que pueda seguirse con la mirada. 

Fitxa 7: Quins ens reservaríem per a l'entrevista?

Esquema de entrevista con la familia antes del ingreso

Escuela Infantil: ........................................................................................................

Nombre y apellidos: ..................................................................................................

Datos relativos a la familia

-          Hermanos/hermanas:

o   ¿Tiene hermanos/hermanas?

o   Edad

o   Escuela a la que asisten

-          Otras personas que conviven con la familia.

Datos relativos al niño/niña:

-          Alimentación:

o   Relación con la comida.

o   Autonomía.

-          Observaciones útiles (alergias, sugerencias).

o   Sueño:

§  Hábitos

§  Duerme solo/sola

§  Costumbres para dormir

o   Otros datos:

§  Preferencias particulares

§  Miedos o angustias particulares

§  Otras observaciones o sugerencias.

Relación con el cuerpo y la autonomía.

-          Funciones corporales que realiza sin ayuda

-          Control de los esfínteres

-          Autonomías adquiridas

-          Eventuales problemas de salud

-          Otras observaciones

Cuerpo y movimiento

-          ¿qué juegos de motricidad prefiere?

-          ¿explora los ambientes? ¿Qué es lo que más le gusta?

Relaciones

-          Relaciones con los demás componentes de la familia

-          Juegos y juguetes preferidos

-          Objetos preferidos y con cuáles prefiere jugar

-          Eventuales experiencias relacionadas con otros niños y niñas

-          Reacciones ante las personas extrañas

Actividades

-          Principales actividades con los objetos de uso diario

-          Objetos con los que prefiere jugar

-          Relación con los libros, periódicos, revistas

-          Relación con la televisión.

Comunicación

-          Modalidades preferidas de comunicación (gestos, señales)

-          Manera de usar el lenguaje cuando habla

-          Qué le gusta escuchar (cuentos, nanas, canciones, música, etc.).

Aspectos organizativos

-          Necesidades especiales relativas a las modalidades de adaptación

-          Necesidades especiales relativas a los horarios de ingreso

-          Otras observaciones útiles.

Fecha: ………………………………………………………………………………

Firma de los entrevistadores: …………………………………………..………….

En quant a les dades relatives a la família he escollit “otras personas que conviven con la familia” però realment, formularia aquesta pregunta d’una manera diferent. En aquest cas, demanaria als pares que com tenen per a estar amb el seu fill/a. Aquesta pregunta és molt oberta cosa que permet obtenir molta informació del nin en quant a la seva convivència. Penso que és així ja que lo normal es que els pares responguin dient si treballen tot el dia o no, si ho fan amb qui es queda, si té germans més majors amb qui quedar-se, amb qui passa més temps... És una pregunta que ens permetrà no causar una sensació d’intromissió. 

A classe també vam comentar que una pregunta similar que es pot fer a les famílies i que també ens pot aportar moltíssima informació ja no tan sols a nivell familiar és: Em podries explicar com és el dia normal de l’infant?.

Envers a les dades relatives al nen penso que és molt important demanar als pares si té alguna observació útil, però, una altra vegada reformularia la pregunta d’aquesta manera: Té cap problema de salut?

Aquesta pregunta penso que és necessària ja que si presenta cap al·lèrgia al menjar,altres materials... o presenta cap problema, és importantissim tenir consciència per no fer una mala actuació envers la situació.

Així mateix, una pregunta que també em pareix interessant és si el nen o nena té cap mena de pors o angusties particulars. Aquesta, penso que dóna confiança a la família de l’infant sempre i quan aquesta sigui autèntica i no forçada. També, una pregunta que es troba dins cos i moviment, “¿Qué es lo que más le gusta”  dóna aquesta confiança i estableix vincle amb els pares.

Com a conclusió he de dir que envers a la primera reunió amb els pares ens hem d’elaborar un guió amb les preguntes que pensem més oportunes, però sempre hem d’intentar no llegir-les com si fos el que estès estipulat ja que això li dóna un toc molt mecànic i  poc personal fent que no s’estableixi cap vincle cap a les famílies. 

ÉS ADEQUADA L’ACTUACIÓ DE LA PROFESSORA?

Un día una madre se presentó acompañando a su hijo a la escuela por primera vez. Ya era su cuarto hijo y la confianza incondicional en ese centro, en particular, y en las educadoras que trabajaban en él, a las que ya conocía desde mucho antes, la animaron a elegirla una vez más.

Obviamente, la escuela había programado una organización precisa del periodo de adaptación distribuyendo los tiempos igual para todos los niños y niñas: los primeros contactos, la charla inicial, las primeras visitas, los periodos de adaptación, la permanencia gradual en la escuela, etc. Tras varios días en los que el niño demostraba que se había adaptado bien y sin particulares problemas, la madre pidió un cambio a la educadora: consideraba que el niño se había integrado bien, que no habían aparecido problemas y que, por eso, podía distanciarse antes de tiempo. La elección de la madre no venia impuesta por necesidades personales o externas; simplemente creía que el niño estaba listo y era ya el momento de dejarlo volar solo.

La educadora de referencia, al recibir esta propuesta, sintió en cambio temor. No estaba de acuerdo, consideraba esta propuesta una trasgresión de una regla consolidada. <<No te preocupes –insistía la madre- nos conocemos bastante bien y te aseguro que no habrá sorpresas: ya es el cuarto hijo que mando a la escuela y siempre he querido que fuera a ésta. Estoy muy tranquila, y mi hijo también lo está porque yo lo estoy. No tiene ningún sentido que respete una rutina y un procedimiento que en este aspecto es meramente formal.>>

Entonces la educadora le respondió: <<Todo esto es cierto. El niño se ha integrado bien y afronta bien la nueva situación. Pero la que no se siente cómoda soy yo. Necesito que las cosas procedan tal y como están programadas>>. 

**REFLEXIÓ: En la meva opinió, penso que aquesta mestra no ha actuat correctament davant la situació. És evident que per a aquest període trobem unes pautes, unes indicacions de com hauríem de treballar amb els nostres alumnes, però hem de tenir en compte que aquestes pautes no són d'aplicació exhaustives sinó que cada nin portarà un ritme diferent. Haurem d'aprendre a observar quan el nin comença a adaptar-se per a anar incorporant  uns altres ritmes. 

Per una altra banda, penso que possiblement aquesta mestra és nova ja que quan un porta anys de professió se n'adona de quan el nin està preparat i quines passes són les que ha de seguir.

Finalment, he de dir que com a mestres haurem de tenir molt present també a les famílies ja que elles coneixen perfectament als seus fills. Això no vol dir que haguem de fer sempre el que ells volen però sí valorar les seves aportacions. 

Aquí vos deixo una pàgina que he trobat que m'ha aparegut interessant: http://personal.telefonica.terra.es/web/iremara/index.html