BON TRACTE VS. MAL TRACTE II

Aquí vos deixo els meus apunts envers el Bon tracte VS. Mal tracte

TEORIA MALTRACTEBONTRACTE

BON TRACTE VS. MAL TRACTE

CAS PRÀCTIC A EXAMINAR. 


El darrer dia de classe varem vorer el cas real d'un nen: Aquest, tenia 5 anys i presentava inestabilitat psicomotriu i tendència a ignorar les normes escolars. A mida que anava passant el curs aquests s'anaven agreujant. Durant la darrera setmana presentava conductes especialment agressives, fent mal a un parell de companys. 

La mestra, va parlar amb els seus pares però mai va treure res en concret. 

Una informació important que es té és que la parella es va casar molt jove degut a l'embaràs. 

Les hipòtesis que ens vam fer la meva companya Sílvia i jo van ser que possiblement estès esperant algun germà o que els pares estaven passant per alguna situació inestable.

Na Dàmaris i na Ana Marina van pensar que possiblement a casa tenien una situació econòmica precària o que podien tenir falta de normes i rutines a casa.

Finalment, na Nieves, na Sonia i na Marina, varen aportar que possiblement era un fill desitjat.

El que varem fer durant la classe va ser elaborar preguntes que faríem als seus pares, tenint en compte sempre el grau de vincle que es tenia amb ells en aquell moment. El mestre ens anava donant poc a poc més dades envers el cas. Finalment cooperativament vam aconseguir resoldre el per què d’aquella situació/reacció de l’infant.

Pel que fa a la meva reflexió envers a aquesta activitat he de dir que m’ha ajudat en gran mida a adonar-me que són molt importants els vincles que establim amb els pares dels nostres alumnes ja que ens permetrà obtenir una informació més àmplia ja que, al haver-hi confiança i tranquil·litat, donarà peu a que es puguin obrir a nosaltres.

A més, un altre aspecte important que he d’esmentar és que nosaltres com a futures mestres serem les encarregades d’observar les actituds i accions dels infants i aquestes poden ser portadores d’una gran informació. Hem d’utilitzar tots els nostres recursos per a poder esbrinar el per què d’aquelles situacions i si és necessari informar a les institucions adequades. 

L'ESCOLA 8

Aquí vos deixo els meus apunts envers l'escola:

TEORIA ESCOLA

L'ESCOLA 7

ANÀLISI DE LA PÀGINA .XTEC

http://www9.xtec.cat/web/projectes/196

Esquema de la pàgina:

1. Infantil i primària: Es treballa la competència social, la comunicació, les emocions, l’acollida, d’inclusió i la cultura de la pau i mediació.
1. Ed. Infantil
2. 1º Cicle primària
3. 2º Cicle primària
4. 3º Cicle primària

2. Secundària. Presenta 5 tipus de caixes amb material):
1. Comunicació.  Habilitats de comunicació, expressar-se i comprendre’s millor. Llenguatge verbal, oral i visual, assertivitat, escolta activa i interès pel que diu l’altra persona.
2. Emocions. Conèixer, comprendre i valorar els sentiment i emocions dels altres, l’autoregulació.
3. Mediació. Ajuden a resoldre conflictes entre les parts implicades.
4. Metodologies d’aprenentatge. Es treballa el mètode del cas, aprenentatge basat en problemes i aprenentatge per experts, depenent del nen.
5. Tutoria. Activitats per treballar el conflicte, comunicació, emocions, empatia, assertivitat, normes, treball cooperatiu, autoavaluació, responsabilitat, compromís i prejudicis. 

Envers a totes aquestes activitats que hem trobat dins la pàgina hem escollit l'activitat: El tren d'emocions. A continuació penjo els arxius tant visuals com de text que la descriuen:

1. Per què l’has triat? Hem triat aquesta activitat ja que permet treballar les emocions que té el nen a més de reconèixer la dels altres.
2. Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat? Amb aquesta activitat pensem que abans s’han d’haver treballat unes emocions diverses ja que no es pot realitzar sense un treball previ. Envers les emocions treballades realitzarem en tren. Poden ser dues, tres, quatre...emocions. Tot depèn de l’edat dels nins i el treball previ.
3. En què consisteix? Aquesta activitat té una presentació per a primària, però com nosaltres ho volem aplicar a infantil hem realitzat una adaptació. Per la classe anirà circulant un tren format per nens. Aquest tren està compost per vagons els quals cada un tenen una emoció diferent. Aquest tren anirà fent parades i els nens que s’hagin de pujar al tren hauran de pujar-se al vagó que representi la mateixa emoció que ells tenen.  
4. Què necessites per dur-les a terme? Per a què el nin identifiqui el vagó corresponent a la seva emoció, cada vagó portarà el dibuix d’una cara rodona amb la corresponent emoció. Així mateix els nens portaran penjats del coll la mateixa cara que es troba en un dels vagons. Per a realitzar el tren podem fer ús d’algunes capses de cartró o bé alguna corda que delimiti.

Les altres companyes van escollir l'activitat anomenada "Taxi, Taxi!". Aquesta és una bona activitat per a poder experimentar com es senten les persones al ser discriminades. 

L'ESCOLA 6

REUNIÓ MESTRA-MARE ELABORADA A CLASSE. 

Avui hem recreat una situació entre una mestra i una mare. Es tracta d’una reunió de presa de contacte. És la primera vegada que es reuneixen desprès d’haver realitzat prèviament una reunió amb tots els pares de l’aula.  Les encarregades de dur a terme aquesta reunió han set na Sílvia amb el paper de mestra i na Ana Marina amb el paper de mare.

A continuació comentaré totes les fases de la reunió:

1.         Fase d’acollida.  

2.         Exploració, intercanvi i aclariment

3.         Recapitulació, síntesi i acomiadament

Així mateix també parlaré de les actituds físiques i actituds verbals de la mestra.

FASE D’ACOLLIDA

Convocatòria/ temps/ Espai.   Ha utilitzat la taula del professor ja que necessitava tenir un recolzament, però així mateix ha posat a la mare molt propera a ella.  Necessitava la taula per trobar-se agust. La mestra estava asseguda de costat a la part més allargada de la taula però propera a la cantonada, la mare estava asseguda davant d'ella amb una cadira.  Una altra manera seria posar-se les dues persones aferrades lateralment. S’ha d’aprofitar la reunió amb els pares per informar-los que volem fer una reunió amb els pares individualment. Una de les formes que també es fan, és deixar un paper amb una franja horària en la que es pugui realitzar i que s’apuntin. Es molt bo donar un ventall gran de possibilitats. Es pot aprofitar que la primera setmana no estan tot el dia a l’aula. Els nens normalment no han d’assistir però quant més grans millor que hi siguin presents.  Acull als pares donant confiança? Sense cap dubte Parteix dels coneixements o informacions que aporten els assistents? Si Estableix un diàleg simètric o fa d’expert? Es posa a la línea de la mare verbalment però sense perdre consistència. Per tant, ella ha fet d’experta ja que la mare li ha demanat que li ajudés amb la seva angoixa i la mestra ha donat resposta amb el rol d’experta però ha fet que arribés a una comprensió total per part de la mare.

EXPLORACIÓ/ INTERCANVI/ ACLARACIÓ

Afavoreix la vernalització del discurs pares, de quina manera?  Si ja que fa preguntes per recalcar el que ha dit la mare i aprofundir i això fa que la mare pugui seguir parlant. Valora i integra en la conversa les aportacions del pares?  “Cada pare coneix molt be als seus fills”. Arriba un moment en el que diu, jo puc saber molt però qui coneix als seus fills son els seus pares i per tant, em fas molta falta. Aspectes a destacar quant a la gestió dels sentiments: Transmet empatia... ?  La tranquil·litza dient-la que això li passa a molta gent. La mestra la diu: T’entenc com a mare, empatitza amb ella. Té en compte els dubtes i les noves necessitats que apareixen en la sessió?  Té en compte quan el nin plora. Té compassió, comparteix el seu malestar. Utilitza preguntes obertes i aclaridores?  Evidentment Fa emergir inquietuds i necessitats?   La mare tenia la inquietud que el nin estès bé. Ho ha dit per ella mateixa.  La mestra diu: entenc que és la primera vegada que deixes al teu fill. Hi ha hagut silencis?  Que hi hagi silenci no vol dir que hi hagi tensió, incomoditat.  Són molt importants i diuen molt i de vegades hi ha que deixar que estiguin. Quan una entrevista no funciona, s’atura,  s’ha de tallar i seguir-la un altre dia. En aquest cas ha hagut algun petit silenci però no ha creat incomoditats.

RECAPITULAR/ SINTETITZAR/ DESPEDIR-SE

Recull dubtes i recull evidències de l’intercanvi de comunicació? Fa una pregunta: No se si tu ho veus d’aquesta manera. Li està donant la opció a que s’expliqui. La mestra pregunta, la mare respon i l’altre reformula, quan li diu: Jo ho veig així, no se tu. Arriben a acords que uneixen un objectiu comú?  No li ha donat una solució, li ha dit que amb el temps ja veuran que s’ha de fer (en quant al procés d’acollida del nen). Han acordat que han establert una relació i que no la volen trencar. Ha donat absoluta disponibilitat a l’hora de fer reunions. Com s’acomiaden? La tensió del principi no era la del final. La mestra es posa a disposició. En aquest moment no s’han donat besades ni s’han donat la mà. Donar besada o la mà és qüestió cultural, de com et sentis. Però estem a una illa i aquí la relació és diferent que la que es pugui donar a la península.

ACTITUDS FÍSIQUES

1.             Gestiona l’espai positivament? SI. A més estava molt propera, no invasiva. 2.             Ha mirat a la cara a qui parlava? Si que mirava però no era invasiva. 3.             Ha mantingut el contacte visual? En tot moment 4.             Ha estat relaxada però a l’expectativa? Sí, en el seu cas l’ajuda que sigui               tranquil·la, però si un no ho és, s’aprèn. 5.          Ha mostrat interès amb la postura corporal? Sense cap dubte. En cap moment s'ha mostrar cap mena de distracció.  Portar roba fosca dóna serietat a la persona. Les recades donen un toc més simpàtic, les ulleres també, el color de cabell... La imatge d’ella per tant, dóna seguretat. Per un costat dóna serietat i per una altra dóna confiança.

ACTITUDS VERBALS

Ha procurat no interrompre al que parla? NO, ha estat compartida la parla. Ha aguantat els silencis o té necessitat d’omplir-los? han hagut pocs silencis però els ha aguantat.  No ha monopolitzat? NO Ha procurat destacar els aspectes positius de les intervencions? No perquè encara no coneix al nen, però si tenim la possibilitat hem de destacar sempre les intervencions positives. Ha mostrat sensibilitat? Si Com és el seu to de veu? Suau, tranquil, no puja de to, en el moment que li diuen algo que ella no està d’acord no canvia la veu. Parla amb tranquil·litat o pel contrari el seu discurs és accelerat? No, és una reunió que pot arribar.

L'ESCOLA 5

ELEMENTS QUE NO PODEN FALTAR EN UN PLA D'ADAPTACIÓ 

Primerament, m’agradaria fer un breu comentari del que és el període d’adaptació. 

Es sol donar quan el nin de 3 anys s’incorpora al món de l’escola. En aquest moment pateix una separació important ja que es trenca el vincle afectiu amb les seves figures d’afecció.

Aquest període d’adaptació és fonamental per a l’infant ja que la seva actitud cap a l’escola, les relacions socials, els aprenentatges al llarg de tota la escolarització ... dependran molt de com s’assimila aquest procés.

Per a l’infant suposa un gran canvi ja que surt del seu món familiar en el qual se li procura un ambient de seguretat, es sent protegit i a més, és el centre de l’atenció familiar. En canvi, a l’escola fa que hagi de relacionar-se en un ambient diferent, amb molts de nens i adults que no són de la seva confiança. Per tant, el nen haurà de superar aquests canvis.

Nosaltres, haurem d’adaptar-nos als nous nens, als seus ritmes, a les seves costums.. i haurem d’apropar-nos de manera individual  a cada un, respectant les seves característiques. 

El que hem fet a classe ha set escriure cadascuna una frase on digués quins elements no poden faltar en un pla d'adaptació. La meva aportació ha set "Realitzar activitats d'acolliment". La resta d'elements exposats han set: 

-          Col·laboració estreta amb les famílies.

-          Planificació horaris visites famílies.

-          Dissenyar espais segons les necessitats dels infants

-          Realitzar activitats d’acolliment 

-          Flexibilitat per adaptar-se a les necessitats de cada infant.

-          Avaluació del pla d’acollida periòdicament.

-          Planificació del pla d’acollida.

Primerament he de dir que el primer any a l’escola hi ha dos períodes molt clars: el d’acollida i el de les rutines.  El pla d’acollida es fa entre l’escola i les famílies.

D’entre aquestes idees el que hem extret és que el  primer de tot que hem de fer és planificar. Això serà important ja que ens donarà seguretat, no ens deixarem res pel camí. Així mateix, planificar implica fixar objectius ( si sabem el que pretenem i quines estratègies tenim, podrem avaluar).

La planificació porta implícita els horaris d'estades de les famílies. Depèn de l'escola el període serà major o menor (dies, setmanes, un mes...). El que hem de tenir en compte és que hi ha pares que no podran ser capaços de fer el pla d'acollida durant dos mesos ja que treballen. Per tant, haurem de dissenyar espais temporals i físics en quant a les necessitats dels infants. Hem de poder deixar espai per a que els nins trobin el seu espai.

El que s’ha de planificar al principi és com avaluarem el pla. Per tant, la planificació ha d’estar sempre a tots els moments, però, ha d’estar programat des de l’inici com ho farem.

Per educar comuniquem, per establir vincles comuniquem... A les famílies comunicarem les necessitat dient-les: cada nen té el seu ritme, no és l’escola la que mana sinó el nen ja que això és per al seu benefici. Som nosaltres els que ens adaptem.

L’horari que realitzaríem seria de cada vegada més temps, ha de crear nous vincles i reconstruir el vincles amb la seva família. A darrera d’una actuació no podem obviar un plantejament teòric , la nostra tasca no es fa perquè si.

J. Barudi parla dels rituals i un d’ells és el ritual de traspàs . Trencar un vincle personal ha d’estar protocol·litzat “jo et deixo en mans d’aquesta altra persona”.  Els nens han de vorer que les mares estan allí i que els deixen a aquell nou lloc.

El primer contacte amb les famílies també és fonamental. És un moment d’estrès, d’ansietat i angoixa tant per als nins com per als pares i s’ha de parlar. Nosaltres haurem de parlar des de l’autoritat de la professió. És una experiència única. 

PRIMERS CONTACTES: Contrast fitxa 6 i 7.

Fitxa 6: ¿Cómo prepararse para la primera entrevista con las familias? Algunas sugerencias.

1. Prestar atención al buen clima del encuentro. Es importante propiciar un encuentro sereno en el que domine la reciprocidad. En este sentido, es conveniente no abusar de los formalismos, porque las familias podrían percibirlo como distanciamiento. Al mismo tiempo, deben evitarse tratamientos excesivamente informales y amistosos. Las familias deben reconocer profesionalidad y disponibilidad en los educadores y las educadoras al final del encuentro.  Aquí en aquesta frase jo li poso l’èmfasi en la relació que tindrem amb els pares. Com a professional jo no puc ser na “Núria”, hem d’actuar de tal manera que ens situem a un punt entremig sense ser massa formals però tampoc massa informals
2.  No todas las preguntas son útiles: es necesario determinar una graduación de lo que es más importante y preguntar sólo lo que realmente sirve (y la persona interlocutora debe tener esta sensación). Aquesta afirmació també em pareix interessant ja que hem d’evitar preguntes que no ens donin molta informació o que no siguin rellevants. Així mateix és important portar unes preguntes planificades anteriorment.
3.  Evitar cualquier forma de intromisión: cuanto más respetada y tutelada se sienta la persona entrevistada, más dispuesta estará a responder.
4. Crear una situación de intercambio en la que no se reciba solamente información, sino que también se ofrezca
5. No preguntar todo de entrada: existe un tiempo para cada pregunta y un tiempo para cada respuesta; así pues, no es oportuno pensar en una única entrevista, sino en más de una.
6. Dejarse llevar por la improvisación o, por el contrario, tener todo rígidamente organizado: lo mejor es contar con un esquema que pueda seguirse con la mirada. 

Fitxa 7: Quins ens reservaríem per a l'entrevista?

Esquema de entrevista con la familia antes del ingreso

Escuela Infantil: ........................................................................................................

Nombre y apellidos: ..................................................................................................

Datos relativos a la familia

-          Hermanos/hermanas:

o   ¿Tiene hermanos/hermanas?

o   Edad

o   Escuela a la que asisten

-          Otras personas que conviven con la familia.

Datos relativos al niño/niña:

-          Alimentación:

o   Relación con la comida.

o   Autonomía.

-          Observaciones útiles (alergias, sugerencias).

o   Sueño:

§  Hábitos

§  Duerme solo/sola

§  Costumbres para dormir

o   Otros datos:

§  Preferencias particulares

§  Miedos o angustias particulares

§  Otras observaciones o sugerencias.

Relación con el cuerpo y la autonomía.

-          Funciones corporales que realiza sin ayuda

-          Control de los esfínteres

-          Autonomías adquiridas

-          Eventuales problemas de salud

-          Otras observaciones

Cuerpo y movimiento

-          ¿qué juegos de motricidad prefiere?

-          ¿explora los ambientes? ¿Qué es lo que más le gusta?

Relaciones

-          Relaciones con los demás componentes de la familia

-          Juegos y juguetes preferidos

-          Objetos preferidos y con cuáles prefiere jugar

-          Eventuales experiencias relacionadas con otros niños y niñas

-          Reacciones ante las personas extrañas

Actividades

-          Principales actividades con los objetos de uso diario

-          Objetos con los que prefiere jugar

-          Relación con los libros, periódicos, revistas

-          Relación con la televisión.

Comunicación

-          Modalidades preferidas de comunicación (gestos, señales)

-          Manera de usar el lenguaje cuando habla

-          Qué le gusta escuchar (cuentos, nanas, canciones, música, etc.).

Aspectos organizativos

-          Necesidades especiales relativas a las modalidades de adaptación

-          Necesidades especiales relativas a los horarios de ingreso

-          Otras observaciones útiles.

Fecha: ………………………………………………………………………………

Firma de los entrevistadores: …………………………………………..………….

En quant a les dades relatives a la família he escollit “otras personas que conviven con la familia” però realment, formularia aquesta pregunta d’una manera diferent. En aquest cas, demanaria als pares que com tenen per a estar amb el seu fill/a. Aquesta pregunta és molt oberta cosa que permet obtenir molta informació del nin en quant a la seva convivència. Penso que és així ja que lo normal es que els pares responguin dient si treballen tot el dia o no, si ho fan amb qui es queda, si té germans més majors amb qui quedar-se, amb qui passa més temps... És una pregunta que ens permetrà no causar una sensació d’intromissió. 

A classe també vam comentar que una pregunta similar que es pot fer a les famílies i que també ens pot aportar moltíssima informació ja no tan sols a nivell familiar és: Em podries explicar com és el dia normal de l’infant?.

Envers a les dades relatives al nen penso que és molt important demanar als pares si té alguna observació útil, però, una altra vegada reformularia la pregunta d’aquesta manera: Té cap problema de salut?

Aquesta pregunta penso que és necessària ja que si presenta cap al·lèrgia al menjar,altres materials... o presenta cap problema, és importantissim tenir consciència per no fer una mala actuació envers la situació.

Així mateix, una pregunta que també em pareix interessant és si el nen o nena té cap mena de pors o angusties particulars. Aquesta, penso que dóna confiança a la família de l’infant sempre i quan aquesta sigui autèntica i no forçada. També, una pregunta que es troba dins cos i moviment, “¿Qué es lo que más le gusta”  dóna aquesta confiança i estableix vincle amb els pares.

Com a conclusió he de dir que envers a la primera reunió amb els pares ens hem d’elaborar un guió amb les preguntes que pensem més oportunes, però sempre hem d’intentar no llegir-les com si fos el que estès estipulat ja que això li dóna un toc molt mecànic i  poc personal fent que no s’estableixi cap vincle cap a les famílies. 

ÉS ADEQUADA L’ACTUACIÓ DE LA PROFESSORA?

Un día una madre se presentó acompañando a su hijo a la escuela por primera vez. Ya era su cuarto hijo y la confianza incondicional en ese centro, en particular, y en las educadoras que trabajaban en él, a las que ya conocía desde mucho antes, la animaron a elegirla una vez más.

Obviamente, la escuela había programado una organización precisa del periodo de adaptación distribuyendo los tiempos igual para todos los niños y niñas: los primeros contactos, la charla inicial, las primeras visitas, los periodos de adaptación, la permanencia gradual en la escuela, etc. Tras varios días en los que el niño demostraba que se había adaptado bien y sin particulares problemas, la madre pidió un cambio a la educadora: consideraba que el niño se había integrado bien, que no habían aparecido problemas y que, por eso, podía distanciarse antes de tiempo. La elección de la madre no venia impuesta por necesidades personales o externas; simplemente creía que el niño estaba listo y era ya el momento de dejarlo volar solo.

La educadora de referencia, al recibir esta propuesta, sintió en cambio temor. No estaba de acuerdo, consideraba esta propuesta una trasgresión de una regla consolidada. <<No te preocupes –insistía la madre- nos conocemos bastante bien y te aseguro que no habrá sorpresas: ya es el cuarto hijo que mando a la escuela y siempre he querido que fuera a ésta. Estoy muy tranquila, y mi hijo también lo está porque yo lo estoy. No tiene ningún sentido que respete una rutina y un procedimiento que en este aspecto es meramente formal.>>

Entonces la educadora le respondió: <<Todo esto es cierto. El niño se ha integrado bien y afronta bien la nueva situación. Pero la que no se siente cómoda soy yo. Necesito que las cosas procedan tal y como están programadas>>. 

**REFLEXIÓ: En la meva opinió, penso que aquesta mestra no ha actuat correctament davant la situació. És evident que per a aquest període trobem unes pautes, unes indicacions de com hauríem de treballar amb els nostres alumnes, però hem de tenir en compte que aquestes pautes no són d'aplicació exhaustives sinó que cada nin portarà un ritme diferent. Haurem d'aprendre a observar quan el nin comença a adaptar-se per a anar incorporant  uns altres ritmes. 

Per una altra banda, penso que possiblement aquesta mestra és nova ja que quan un porta anys de professió se n'adona de quan el nin està preparat i quines passes són les que ha de seguir.

Finalment, he de dir que com a mestres haurem de tenir molt present també a les famílies ja que elles coneixen perfectament als seus fills. Això no vol dir que haguem de fer sempre el que ells volen però sí valorar les seves aportacions. 

Aquí vos deixo una pàgina que he trobat que m'ha aparegut interessant: http://personal.telefonica.terra.es/web/iremara/index.html 

L'ESCOLA 4

DOCUMENTAL "SER Y TENER"

Durant dos dies hem estat observant el documental anomenat “Ser y Tener”. Aquest, es va rodar a l’any 2000 i mostra la història d’un professor de 55 el qual està a punt de jubilar-se. 

L'escola a on es desenvolupa l'acció és una escola unitària situada a una aldea d’Auvergene, una zona de França. És un entorn rural.

El protagonista diu, que no podria imaginar-se a ell mateix fent una altra cosa que no fos ensenyar. Per aquesta raó podem vorer al llarg de tot el documental un home entregat als seus alumnes, que s’esforça per corregir els problemes de la disciplina i falta de motivació.

Pel que fa a la relació del mestre amb els alumnes he de dir que el tracte que manté amb ells és com si fossin part de la seva família. Això vol dir que aquest mestre ha establert un vincle amb els seus alumnes. Pel que fa a l’escola vull dir que aquesta no és la família però ha de contribuir a desenvolupar, complementar, enfortir els aspectes que la família no ha pogut donar.

El mestre dóna èmfasi al treball emocional i fa èmfasi a fer-se sentir bé això ho podem vorer reflectit quan fa bon temps i surten al pati, se’n van d’excursió, van en tren... El mestre sap individualitzar, proporcionant a cadascun les ajudes necessàries.

Desprès aquest, té aspectes que dius: això no ho faria mai, però s’han d’obviar aquestes evidències i anar al transfons.

Així mateix, també voldria remarcar com el mestre va oferint als seus alumnes la possibilitat d’anar trencant el vincle. Un exemple d’això és anant tots  a visitar  l’escola on aniran els companys més majors el següent curs (És molt important que hi vagin tots a vorer el institut perquè no només perden els grans que s’hi van, sinó els petits que també perden els companys). Aquesta possibilitat de trencar el vincle està present des del moment que l’infant entra a l’escola. Així mateix proporciona un recolzament als infants dient-los que poden anar a fer-li visites els dissabtes als matins. Penso que nosaltres com a futures mestres mai haurem de dir als nostres infants: “mira, un dia t’hauràs d’anar d’aquí”, sinó que es poden crear metàfores, expectatives de futur i lo més important: que l’infant aconsegueixi l’autonomia

Un aspecte interessant de l’escola unitària és que dins l’aula els grans són models per els petits i ells ho tenen molt present. Quan hi ha problemes és interessant fer que els majors emfatitzin amb els menors.

Per finalitzar m’agradaria dir que ser mestres és una professió que o la triem i la acceptem o no podrem funcionar. A secundària hi ha arquitectes, biòlegs, que no han estudiat per donar classe, però acaben als instituts. En canvi als col·legis és molt diferent, les mestres trien aquesta professió dels inicis.

Envers a aquesta professió he de dir que de vegades pensem que amb el que sabem ja hi ha a prou, associem l’educació amb les funcions maternals de cura i això ja va passar fa molt de temps, hem d’ajudar a desenvolupar integralment a l’infant i nosaltres ens hem d’estar reciclant contínuament per no caure en l’obsolescència. 

EL PRIMER ANY D'ESCOLA. PERÍODE D’ADAPTACIÓ INICIAL: 

Per què és un dels moments crucials i estratègics? 

Aquest moment és molt important ja que es trenca per primera vegada el vincle exclusiu entre ell/ella i la família. És a dir, deixa d'estar tot el dia amb la família per a passar una gran part del dia amb estranys. Per tant, el nen/nena fa un gran canvi dins la seva vida.

Podem establir regles de funcionament per a aquest període?  

Penso que no podem establir unes regles, però possiblement sí unes pautes inicials, les quals no vol dir que s'hagin de complir al peu de la lletra. cada infant segueix un període d'adaptació diferent, té un temps diferent dels demés d'adaptació. Per tant, uns s’adaptaran millor i més ràpidament que altres.

Per què s'inverteixen una gran quantitat d'energies?  

Perquè ens hem de plantejar cuidadosament les nostres intervencions per a que l’infant s’adapti a l’escola lo millor possible.  És un període vital i nosaltres l’hem considerar com a tal i invertir en ell.

Què és allò que no hauríem de fer mai? 

Mai hem de prescindir de la família. Tampoc haurem de treballar tots sols dins de l’equip educatiu. No haurem d'intentar accelerar el seu període d'adaptació, és ell qui marca els ritmes i és que hem de tenir present, que cada nen necessitarà uns temps diferents.